El vent fugaç despentinant-te els cabells, ficant-te polen dins l'ull, acaricient-te i refrescant-te mentre tu acceleres a cada pas.
La teva respiració accelerada, quasi pantejant, després d'una estona de glòria al límit.
Aquells instants que no escoltes res, no veus res més que a tu mateixa i la resta del món s'esvaeix deixant-te amb el teu jo més profund.I que, en parar i relaxar-se, caigui una llàgrima per la galta, lentament, que l'aire acariciarà i que farà esvaïr al temps que tu toques el cel després de l'exercici.
Sentir-te perfecta, realitzada, en forma, ideal, divina, satisfeta, increïble i contenta amb tu mateixa. Aquesta sensació que et reporta l'esport no té preu. Aconseguir les teves fites, arribar allà on vols.
Només, còrrer, sense parar, lluny, ben lluny de tot i tothom i alhora, només cal còrrer per allunyar-se de totes les preocupacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada