Treure's les sabates en arribar a la sorra i notar cada gra de sorra a les plantes dels peus. Els texans que quedin humits en passejar per la sorra humida de la vora de l'aigua. I en un moment perdre's en la sol·litud i la pau que aporta el mar. I mentre estàs de cara el sol que encara no s'ha acabat de llevar, tancar els ulls i respirar l'aroma marítim i escoltar les gavines de fons cridar. Però a tu no et fa falta pas cridar, perquè en aquests moments estàs ple de pau i relax.
I mentre estàs tan relaxada, quasi mig adormida, que una onada t'enxampi mentre tens els ulls tancats i et mulli els peus i un calfred et recorri tota l'esquena.
Veure que mentre t'allunyes una mica de la vora, una persona gran està entrant dins l'immens mar que tenim a Barcelona. No importa pas res que sigui el mes de Març, tan és, a ella li agrada notar la sensació de perdre el món enmig de la immensitut.
I veure un moment que no s'escapa perquè vaig equipada amb la càmara. I fer una, dos, tres, mil fotos d'aquelles hores mortes on sembla que no transcorri pas el temps.
El millor de tot anar fins l'espigó a veure com trenquen una mica les dèbils onades que hi ha. Captar un instant màgic d'una parella que estan allà prenent l'amor d'aquell dia tant magnífic. Potser un dia qualsevol, però per ells, el dia que van escapar-se amb la moto fins la platja. Saben que en aquell moment tot és perfecte i desitjarien aturar aquell instant durant moltes hores.
Però el temps passa, el sol s'eleva i les obligacions tornen. És hora de tornar a casa però segueixes en pau, perquè saps que, sempre que ho necessitis, tindràs allà el mar per a fer-te companyia, tant si et sents sol, com si estàs trist, content o enamorat. Ell espera allà, el meu etern company.
Molt guapo!!!
ResponElimina