EN EL CAMÍ CAP A NOSALTRES

SONA: EN EL CAMÍ CAP A NOSALTRES 

Va arribar l´estiu
amb el cafè d´aquell matí,
escoltant Serrano i Jara
davant del quadre
que vas pintar a Jenín.

València es desbordava
de tendresa aquella nit,
començava a sortir el sol
amb el tramvia
de camí cap a Aberdeen.

Després de parar a Niça
on vaig fer nit per descansar,
en algun quiosc de Sàsser
vaig comprar
el bitllet cap a Güímar.

Amb Ajaccio a la mirada
vaig fer escala a Bilbao,
despertava a un altre cel
dins la vesprada,
i Santiago es veia immens.

En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l´arma,
el nord, el lloc i l´abraçada.

L´última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.

Gairebé al mateix temps
que amb tu lliscava el pinzell,
coneixia Galeano
i Jean-Paul Sartre
fent del maig un lloc etern.

Va ser prop d´El Aaiun,
allà, on vaig perdre el compte, ja,
de les voltes, dels camins,
fins arribar
a les portes de Jenín.

En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc que el que tracem,
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l´arma,
el nord, el lloc, la barricada.

L´última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.

SONA: AGOST

Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L´han vacunat contra l´asfalt
en un poblet de costa

on d´amagat l´espera
darrere de l´església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d´estrelles.

Un pel suat Cesc s´ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales

i mirant com la nena
rebossada d´arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar buscar
la parelleta.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós,
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
té un reservat a l´ombra

i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat
i li estreny la mà
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.

Que arribi l´agost,
vital i enganxós,
per treure´ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l´agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.